FAQ
Is prus preguntas fitianas asuba de is tratamentus.
In custa pàgini podis agatai arrespustas e spricaduras a is prus preguntas fitianas asuba de is tratamentus fatus a is patzientis. Is preguntas e is arrepustas funt partzias po is àreas de interessu, arresuminadas asuba a sa parti a manu manca de sa pàgini.
- Primu bìsita
- Fotografias e vìdeus
- Arradiugrafias
- Programa po sanai
- Igieni de sa buca
- Intàrsius
- Siddaduras
- Làminas estèticas
- Endodontzia
- Coronas protèsicas
- Ponti
- Pròtesi moviditza
- Pròtesi mesu-moviditza
- Pròtesi fissa
- Sbianchimentu dentali
- Tacadura
- Maladia de is sìntzias
- Parodontiti
- Àlidu malu
- Gum smile o arrisu de is sìntzias
- Furriadura de is sìntzias
- Brucsismu
- Surrùschiu cun apneas
Primu bìsita
Sa primu bìsita est de fundòriu po si connosci. Po nosi arrelatai apari e po spricai cali funt is malis e is problemas. Est utilosu po valutai is problemas de prus importu e po si fai un’idea de s’abisòngiu de fai anàlisi prus fungudas. In Alfadental pedeus de fai fatu-fatu averiguamentus comenti fotografias, arradiugrafias, tac, esàminis microbiològicus, polisonnografia, esàminis allergològicus, calcus de stùdiu, e/opuru bìsitas spetzialìsticas, aici de podi fai unu programa po sanai cumpriu e profetosu.
Dda faint is professionistas de su stùdiu. S’odontojatra vàlutat s’abisòngiu de is esàminis chi abisongiaus e is interbentus de sanadura. S’igienista vàlutat s’abisòngiu de amellorai sa saludi de sa buca e fait su primu acostamentu sprichendi is arraxonis de is problemas de sa buca e donendi is primus inditus po aguantai sa buca sana e lìmpia. S’ortodontista vàlutat s’abisòngiu de s’aparèchiu ortodònticu.
S’odontojatra cun s’agiudu de is ullieras amanniadoras, sprighixeddu, iscandàlliu e sunda vàlutat is prus problemas crarus e analisat is malis contaus de su patzienti. Medas bortas abisongiaus de s’agiudu de anàlisi prus fungudas po averiguai sa presèntzia o s’importu de is problemas contaus.
Fotografias e vìdeus
Is fotografias serbint a is professionistas de su stùdiu a analisai sa situatzioni, studiendi sa mellus solutzioni po dònnia parti de sa buca e a su patzienti po valutai is amelloramentus avatu de is tratamentus.
S’odontojatra stùdiat sa chistioni: dda cumparat cun is mollus de stùdiu, cun movimentus de sa buca, (vìdeus) is lìnias de sa buca candu arrieus cunforma a is murrus. Donat a s’odontotènnicu is scedas de importu po chi issu potzat fai beni e de manera funtzionali, po su chi pertocat sa bisura, is manufatus protèsicus.
Is fotografias e su vìdeu animau de is funtzionis de sa buca e de sa faci, fatus cun sa màchina fotogràfica e sa telecàmera, funt cunsideradas ainas dianniòsticas chi oi no fait prus a ndi fai de mancu po arresolvi is problemas odontojàtricus.
Arradiugrafias
Is arradiugrafias funt esàminis chi, gràtzias a s’imperu de una spètzias de arràgius, permitint de biri is tessutus, amostendi e fotografendi s’anatomia insoru e is problemas de arresolvi.
Is arradiugrafias permitint de biri is problemas e de ndi connosci sa grajesa, innantis de fai su tratamentu. Amostant po esempru sa presèntzia de tacaduras chi mancai a ogu scéti no fait a biri, cantu est funduda una tacadura innantis de dda sanai; is livellus de is ossus acanta a sa denti po scoberri una parodontiti o innantis de andai a fai unu tratamentu parodònticu.
Calisisiat bìsita o tratamentu odontojàtricu no podit essi fatu chena de fai un’ortopantomografia (arradiugrafia panoràmica), in s’interis sa dianniosi de sa tacadura e de sa parodontiti abisòngiat de arradiugrafias endoralis.
Is arradiugrafias po is tratamentus odontojàtricus imperant cantidadis bàscias medas de arràgius X, beni baliaus de s’organismu.
S’ortopantomografia e, segundu is problemas agataus in sa primu bìsita, is arradiugrafias indoralis “bite wings”, is arradiugrafias periapicalis, su sistemàticu endorali, sa telearradiugrafia, sa tac.
LS’ortopantomografia, o panoràmica, est s’esàmini de inghitzu prus fitianu. Amostat totu sa buca cun totu is dentis, sa forma de is barras, is senus de is barras e su puntu aundi passat su nèrbiu de is barras. Cun sa panoràmica si otennit unu cuadru generali e permitit de valutai luegus sa presèntzia de problemas aici comenti una ferta a su cùcuru de sa denti (granulomas o lùpia), unu problema parodontali avantzau, sa posidura de is dentis de s’ogu e finsas unus cantu tumoris.
Perou, torrendi a duas dimensionis totu su chi est a tres dimensionis, tenit sa farta de mudai is dimensionis, fai subraponniduras intre is dentis, chena de amostai is particularis piticus cuendi is problemas in sa fasi de inghitzu o chi mancai no si bint beni aici comenti is oturatzionis infiltradas.
Funt arradiugrafias fatas in stùdiu, chi permitint de biri beni meda is coronas de assegus e de ananti de is dentis. Serbint po circai e dianniosticai: tacadura intre is dentis e tacaduras asuta de is oturatzionis (ca sinunca no si bint), sa perefundidadi de una tacadura giai dianniosticada clinicamenti.
Funt arradiugrafias chi depint essi fatas fatu-fatu cun sa tenta de fai prevennidura dònnia 2-3 annus asuba de is patzientis cun possibilidadi bàscia de tenni tacadura e una borta a s’annu po is patzientis cun possibilidadi arta de tenni tacadura. No tenint màginis trotas, amostant is tessutus in 1:1.
Sono radiografie che vanno fatte ciclicamente a scopo preventivo ogni 2-3 anni sui pazienti a basso rischio carie e 1 volta all’anno per i pazienti ad alto rischio carie. Non presentano distorsione di immagine, mostrano quindi i tessuti in rapporto 1:1.
Funt arradiugrafias fatas apostadamenti asuba de unu o prus dentis chi amostant sa strutura de aìnturu de sa denti o de totu sa denti (corona e arrèxini), is livellus de ossu de acanta a sa denti cun is pèrdidas de s’ossu (chi ndi-ddoi at), sa presèntzia o no de fertas in su cùcuru de sa denti. Aici comenti is arradiugrafias “bite wings” torrant sa màgini in 1:1.
Funt unas cantu arradiugrafias periapicalis fatas a totu is dentis. Si fait scéti candu unu est prenu de parodontiti, po stabilessi una dianniosi giusta e unu pranu de sanadura cumpriu e in d-unu puntu stabiliu.
Est un’arradiugrafia pedia de s’ortodontista. Permitit de biri sa posidura de sa massidda cunforma a su cantèrgiu, s’incrubadura de is dentis aìnturu de is ossus, su cuntatu de is dentis chi atumbant apari, sa forma de is ossus de sa faci e comenti s’arrelatant is ossus in su puntu de atacadura de sa massidda e sa carròcia.
Sa tac, o tomografia assiali computerisada, est un’esàmini arradiulògicu chi permitit de biri is ossus de su cantèrgiu, cantèrgiu e massidda, in tres dimensionis: artària, largària e perefundidadi. Si fait dònnia borta chi ddoi est una ferta a is barras innantis de introdusi un’imprantu.
Programa po sanai
Funt unus cantu tratamentus chi abisongiaus po torrai a sanai sa buca de manera cumpria.
S’odontojatra, imperendi fotografias, arradiugrafias, mollus de stùdiu e cun sa consulèntzia de is spetzialistas (chi ndi teneus abisòngiu opuru no), vàlutat s’abisòngiu e is tentas de su patzienti, stabilessit su listàrgiu e is interbentus chi serbint de prus.
No. Is averiguamentus dianniòsticus funt de importu mannu meda po sterri unu programa cumpriu po sanai, fatu de manera professionali.
Igieni de sa buca
S’igieni de sa buca est sa cosa de importu prus mannus po aguantai sa saludi, sa prevennidura de sa tacadura, de s’àlidu malu, de sa maladia de is sìntzias e de sa parodontiti. Sa tenta de prus importu de su stùdiu est su de amellorai s’igieni de totu is patzientis ca est s’ùnica manera po assegurai sa saludi in su tempus.
Sa tenta est de torrai a bogai dònnia dii su “biofilm” batèricu e sa “praca” de sa buca de manera cumpria e de parti de s’igienista de bogai fatu-fatu sa crosta de is dentis.
Est sa strutura fraigada de is batèrius intre issus etotu, tenit una bisura bianca e cunsistèntzia alliscinosa. Si format pruschetotu in is màrginis de is sìntzias, in is partis matziadoras de is cascialis e intre is dentis.
Is batèrius si papant su tzùcuru chi nosu nci ingurteus abascendi aici su PH de sa buca faendi-ddu bessiri àssidu. Custu abasciamentu ocasionat sa dismineralisadura de su smaltu de is dentis, produsendi su stampu chi nosu ddi naraus tacadura. Sa tacadura su prus de is bortas bessit intre una denti e s’àtera o in is partis matziadoras.
Ca is batèrius produsint tossinas chi atacant is sìntzias. Custas de cunseguèntzia si unfrant e faint benni dolori.
Ca s’unfrori crònicu po nexi de is tossinas de is batèrius fait de manera chi is tzèllulas arresponsàbilis ndi torrint a suspiri s’ossu. Su de no ndi bogai sa praca de su surcu de is sìntzias po tempus meda podit ocasionai sa parodontiti.
Ca is batèrius, papendi unas cantu spètzias de proteinas produsint gassus arricus meda de tzùrfuru, chi ddis nant àssidu solfìdricu, metilmercapatanu e dimetilsolfuru. Custus gassus funt caraterisaus de unu fragu pudèsciu finsas cun cantidadis piticas.
Sa praca no arrennescit a essi apicigada a is dentis, est simplementi acotzada a-i custas. Custas particularidadis faint bessiri discansosa sa bogadura sua mecanicamenti imperendi duus ainas scéti: su spumadoreddu a manu o elètricu e su filu interdentali o scovadori. S’imperu de dentifrìtzius e collutòriu est de importu mannu, perou podit essi de importu segundàriu a unu imperu giustu de is ainas nomenadas a primìtziu.
Cumentzat a nasci unas cantu oras pustis de ai sciacuau is dentis: prus passat su tempus de s’ùrtimu borta chi si sciàcuant is dentis, prus si formant colònias batèricas diferentis, sèmpiri tòssicas po s’organismu.
Sa crosta de is dentis est un’agregau tostau de: salis mineralis de sa salia e batèrius de sa praca batèrica caltzificada.
S’ùnica manera po ddu bogai est cun s’igieni professionali fata de s’igienista ca, cun s’imperu de ainas ultrasònicas e mecànicas, est bonu a dda bogai.
Sa crosta de is dentis, diferentementi de su smaltu, est arraspinosu. Sendi arraspinosu fait una superfitzi aundi is batèrius apicigant meda de prus e funt prus malus meda a bogai, ocasionendi infetzionis e unfroris. Imprus sa crosta de is dentis fait unfrai is sìntzias, ca ddas traumatisat costantementi po nexi de sa superfitzi arraspinosa. Custu unfrori fait bessiri sa maladia de is sìntzias ca, chi no benit tratada, podit fai lompi a sa parodontiti.
Su tempus intre una detartrasi e sa chi sighit mudat de s’unu a s’àteru. Casi sèmpiri si fait una bìsita dònnia ses mesis e chi ddoi est s’abisòngiu si fait sa detartrasi. Mancai in d-unas cantu situatzionis, aici comenti chini tenit una salia prus arrica de salis mineralis (e duncas ndi produsit de prus) o in is patzientis cun d-unu problema parodontali, su tretu de tempus podit essi de 2 o 3 mesis scéti.
Sa detartrasi no fait benni perunu dolori chi si aguantat unu livellu bonu de igieni de sa buca. Podit benni unu pagu de fastìdiu candu is sìntzias funt unfradas o de sensibilidadi de sa denti a su callenti e a su frius. Problemas aundi est pretzisu a averiguai.
Intàrsius
Is intàrsius funt cussas partis de sa denti torradas a fai chi ca ndi teneus s’abisòngiu po su fatu ca una parti manna dd’eus pèrdia, po nexi de una patologia de tacadura opuru po àtera arraxoni. Funt partis torradas a fai de s’odontotènnicu gràtzias a unu calcu pigau de s’odontojatra, chi apicigat apari de manera perfeta cun sa parti stuvonada de sa denti. In cumparàntzia cun sa parti torrada a fai de manera dereta simpli, amellorat s’arresistèntzia e s’estètica de sa denti matessi in is tuvus mannus.
Is intàrsius assegurant una siddadura e una apicigadura prus forti in is tuvus mannus (po nexi de tacadura manna o truncaduras dentàrias), e cun custus fait a fai de mancu de su disabiatzamentu e po s’introdusidura de unu cabìciu endocanalari.
Una borta bogau totu su tessutu purdiau, su dentista fait unu calcu de pretzisioni, chi apustis benit imbiau a s’odontotènnicu. S’odontotènnicu at a fai una controparti in rèsina (o in tzeràmica), chi at a apicigai a sa denti de manera perfeta.
Siddaduras
Sono un trattamento preventivo per i bambini, che impedisce la formazione di una carie.
Depint essi fatas a totu is pipius candu, prus o mancu a ses annus, ndi bessit su primu casciali fissu, cun sa tenta de ddu defensai finsas a candu su pipiu amanniendi pigat sa capatzidadi de ddu defensai cun s’igieni de sa buca.
Fait a ddas fai puru cun tenta prevennidora in is mannus, in logus aundi po nexi de barrancus no fait a ddus limpiai e duncas a arriscu artu.Si possono fare tuttavia anche a scopo preventivo negli adulti, in zone difficili da pulire e quindi ad alto rischio.
Si fait s’àplicu de unu pillu fini-fini de materiali amparadori in is invaginaduras de is partis matziadoras de is dentis (sulcus), allisendi-ddas e smenguendi duncas s’apicigadura de is batèrius a sa superfitzi (ca funt duncas prus simplis de allichidiri).
No, chena de dolori.
Cantu nci bolit a siddai is dentis ?
Faci a is 5-6 annus po intertzetai sa bessida de sa primu denti definitiva.
Làminas estèticas
Is làminas estèticas funt làminas fini-fini in rèsina composida opuru in tzeràmica, chi benint aplicadas inderetura a sa denti.
Is làminas estèticas podint essi fatas inderetura asuba de sa denti finsas a ddas fai lompi a sa forma e a su colori disigiaus.
Si imperant po lompi a un’estètica perfeta de is dentis de ananti candu custus funt spaciaus, manciaus, scuriosus, arrogaus, spaciaus de àssidu de reflùssidu opuru finsas simplementi po imperfetzionis de sa forma o de sa posidura.
Mancu po nudda.
No, a diferèntzia de sa corona, is làminas bolint scéti unu traballeddu lèbiu-lèbiu asuba de sa denti opuru medas bortas si podint fai chena de tocai sa denti.
Is làminas in tzeràmica abarrant chena de mudai in su tempus, chi si aguantat un’igieni bona de sa buca e si faint is averiguamentus periòdicus.
Is làminas in rèsina tenint abisòngiu de essi allustradas in su tempus.
Tocat a donai atentzioni a no ndi tirai, segai e papai is ungas.
Le faccette in resina dirette e indirette necessitano di essere lucidate nel tempo.
Bisogna stare attenti a non strappare, incidere, mangiarsi le unghie.
Endodontzia
S’endodontzia est sa disciplina de s’odontojatria chi pertocat is tessutus de aìnturu de sa denti, sa prupa. Est su tratamentu chi tocat a fai candu a sa prupa ddi pigat su mali mandigadori opuru candu est unfrada po nexi de una tacadura no sanada o una ferta. Medas bortas ddi nant prus simplementi disabiatzamentu. Si-ndi bogat su tessutu de aìnturu de sa denti e de is arrèxinis, si disinfetat beni, si tupat cun materiali inerti e si torrat a preni sa denti. Cunforma a sa cantidadi de corona dentali pèrdia, si iat a depi torrai a preni sa denti inderetura torrendi-dda a fai, cun d-un’intàrsiu opuru cun d-una corona.
No, in perunu momentu.
Su disabiatzamentu arrechedit sètzidas medas, acostumant a essi cuàturu po:
- aberri e bogai su tessutu malàdiu
- disinfetai is canalis aìnturu de arrèxinis cun materiali fatus apostadamenti
- arrepreni e siddai is canalis de is arrèxinis
torrai a fai sa corona de sa denti
Sissi, comenti is dentis chi no funt disabiatzadas. Scéti ca no donat dolori.
Sa denti iat a podi bessiri nieddu cun is annus e bessiri prus dèbili. Est de importu duncas a fai fatu-fatu averiguamentus.
Fait a fai unu sbianchimentu endocanalari e/opuru torrai a preni sa denti cun d-una làmina in tzeràmica.
Coronas protèsicas
Is coronas protèsicas si ponint inderetura in sa denti: benint imperadas candu sa corona naturali est diaici cumpromìtia ca no fait a dda torrai a fai opuru no est possìbili a dda arremprasai cun d-un’intàrsiu.
No. Tocat a fai innantis una pròtesi provisòria po assetiai is sìntzias.
Is materialis nous e is tènnicas noas imperadas faint de manera chi is coronas siant invisìbilis e chena de ddas distinghi de is dentis naturalis. Is sìntzias puru, imperendi sa tènnica de sa “preparazione a finire”, tènnica BOPT de su Dotori Ignazio Loi, funt perfetas che a sa denti natutali.
In cunsideru de is abisòngius estèticus e funtzionalis, de valutai dònnia borta, sa corona podit essi fata in:
- Rèsina, imperada po is provisòrius
- Metallu-tzeràmica is prus imperadas, coronas estèticas e funtzionalis
- Zircòniu
- Disilicau
Ponti
Su ponti est una pròtesi fissa fata asuba de unas cantu dentis, stesiadas intre issas de unu logu sbuiu lassau de una o prus de una denti, chi funt andadas pèrdias. Est arrealisada de coronas acapiadas intre issas, arrealisadas asuba de dentis o asuba de imprantus.
Candu amancat una denti intre duas dentis naturalis, chi s’ossu ddu permit, si ponit s’imprantu, no s’arredusint prus is dentis a arrogheddus: si ponit s’imprantu.Quando manca un dente tra due denti naturali, se la situazione ossea lo permette, si mette l’impianto, non si riducono più i denti sani a moncone: si mette l’impianto.
Ma mancu po nudda.
Pròtesi moviditza
Sa pròtesi moviditza est una pròtesi fata apostadamenti, chi permitit de torrai a ponni in buca is dentis chi amancant. Podit essi totali (dentiera), asuba de un’arcada intrea (in is barras) opuru partziali, chi torrat a ponni una opuru prus dentis chi amancant.
Sa pròtesi moviditza totali est totu in rèsina, apicigat inderetura in su palau e asuba de su tessutu moddi de sa masudda. Cun is materialis nous parit naturali meda, siat esteticamenti chi po sa fonètica. Est malu a si-nd’acatai de tenni sa protesi in buca, po sa stabilesa manna chi is tènnicus Alfadental arrennescint a donai.
Sa pròtesi moviditza podit durai po totu sa vida, perou est de importu mannu sa manutennidura sua. Ddoi est s’abisòngiu de dda bogai e limpiai dònnia borta chi eus papau. A bortas ddoi est s’abisòngiu de dda torrai a assetiai, est a nai a mudai sa forma a cumentzai de is cambiamentus de s’ossu e de is sìntzias, po ddi torrai stabilesa, po chi no si seghit.
Sa pròtesi moviditza partziali podit essi totu in rèsina opuru in flècsiti (“metal-free”) cun asuba is dentis, opuru fata cun d-un’ànima in metallu arreprena de rèsina estètica cun asuba is dentis. Sa pròtesi moviditza partziali est de apicigai cun is gàncius (in metallu o estèticus in flecsiti) a is dentis chi abarrant.
Una stabilesa manna meda, gràtzias a is gàncius e a is atacus, a dannu perou de una spinta manna asuba de is elementus chi abarrant.
Eja ca giai esistit, fait a ddus fai in flecsiti, ca funt traluxentis e casi invisìbilis.
Pròtesi mesu-moviditza
Sa pròtesi mesu-moviditza o “overdenture” si fait po torrai a ponni is dentis in d-un’arcada aundi no nci-ndi funt prus. Si introdusint 2 o 4 imprantus ca asuba ddi benit fatu s’àplicu cun d-una pròtesi de s’arcada intrea po ndi amanniai sa stabilesa.
Una stabilesa e funtzionalidadi perfetas, una manutennidura simpli meda.
Pròtesi fissa
Sa pròtesi fissa podit essi asuba de dentis naturalis opuru asuba de imprantus.
- Asuba de dentis naturalis:
- Corona asuba de denti sola
- Làminas estèticas
- Pontis (asuba de duas opuru prus arrèxinis si ponit una pròtesi cun prus dentis, chi aunit arrèxinis stesiadas)
- Asuba de imprantus:
- Corona sola
- Ponti
- Arcada intrea
Sa pròtesi fissa asuba de dentis naturalis est arreprena de una o duas dentis cumprumìtias medas.
Sa pròtesi fissa asuba de is imprantus est s’arremprasu de una opuru prus dentis chi amancant (puru s’arcada intrea) cun elementus introdùsius is s’ossu, ca asuba ddi faint s’avitadura o tzementadura de is pròtesi: corona sola, chi est po una denti scéti, opuru unu ponti de prus dentis chi aunit duus o prus imprantus.
Sa possibilidadi de matziai comenti asuba de is dentis naturalis chena de su strobu de depi ponni/bogai sa pròtesi, chena de depi assetiai sa pròtesi in su benidori.
No, est totu in anestesia locali. Dolori no si-ndi intendit.
Tocat a biri s’arrespusta de s’organismu tuu. De solitu ddoi est s’abisòngiu de introdusi sa parti “arrèxini” de s’imprantu, abetai 3-4 mesis, agoa fait a fai s’àplicu de sa corona asuba de s’imprantu.
No, nci funt àteras solutzionis protèsicas provisòrias de ponni luegus e chi permitint de no abarrai mai chena de sa denti.
Bogaus unus cantu ecetzionis, eja.
In titàniu, unu materiali chi dexit beni cun s’ossu naturali.
Chi est tentu beni allichidendi-ddu e faendi is bìsitas de averiguamentu perdiòdicas, totu sa vida.
A sa pròpiu manera de sa denti naturali, cun su spumadoreddu, filu interdentali e scovadoreddu.
Sbianchimentu dentali
Su sbianchimentu dentali est unu tratamentu cosmèticu chi permitit de ndi bogai is partis scuriosas chi intrant in is microporus dentalis, faendi grogas is dentis. Si fait cun d-una pumada sbiancanti de ponni in sa superfitzi de is dentis.
Su sbianchimentu dentali est unu tratamentu chi si fait cun s’imperu de unu prodùsiu professionali de peròssidus, chi scrobat is pigmentus chi si funt apicigaus in sa superfitzi de is dentis, candu custu est postu in cuntatu cun sa superfitzi dentali.
No, podit donai una sensibilidadi chi passat, chi tratada luegus sparessit.
No, a sa strutura de su smaltu no ddi fait nudda.
Nci funt duas maneras de fai su sbianchimentu:
- In stùdiu, si fait una sètzida scéti de un’ora prus o mancu, imperendi unu prodùsiu cuntzentrau cun s’agiudu de su professionista
- In domu, si fait ponendi su prodùsiu po 14 notis in d-una mascheredda personalisada, fata cun calcu pigau de sa buca. Chi nci at unu pagu de sensibilidadi dda acabaus luegus imperendi po una noti unu prodùsiu chi ndi bogat sa sensibiliadi invècias de su sbiancadori. E comuncas sa sensibiliddi no ndi bessit mai a pillu, candu su prodùsiu est a cuntatu cun is dentis po no prus de 3 oras, tempus bastanti po adelantai s’arresurtau sbiancadori.
Tocat a biri cantu bortas benint imperaus prodùsius coloraus comenti cafei, tei, arregolìtzia o canciofa. De solitu 3 annus, mancai su colori de sa denti no torrat mai a su colori de inghitzu.
Tacadura
Sa tacadura pertocat su perdi su minerali de sa denti po nexi de sa produsidura de àssidus prodùsius de is batèrius de sa praca, ca custa fait bessiri unu stampu asuba de su smaltu e permitit a is batèrius de intrai aìnturu de su denti.
Aìnturu de sa denti “sa prupa de sa denti” est arrica de tzèllulas nervosas e s’unfradura po nexi de is batèrius ddas insullat e fait benni su dolori.
Segundu s’adelantamentu de sa tacadura e de sa cantidadi de denti cumprumìtia, si interbenit cun d-una arrangiadura simpli. Chi est interessada sa prupa de sa denti si interbenit cun d-unu disabiatzamentu; chi, bona parti de carona est pèrdia, insaras si fait un’intàrsiu opuru una corona (càssula).
Sa tacadura est unu protzessu destinau a ndi bessiri sèmpiri peus. Custu iat a podi donai fastìdiu, dolori e tratamentus prus invasivus e carus. Po custu est de importu fai is averiguamentus periòdicus, po biri chi siat totu sanu e po scoberri sa tacadura candu est inghitzendi.
Iast podi puru a no tenni fastìdius o doloris: sa tacadura iat a podi essi chena de sìntomus puru. Ma chi intendis chi una denti est prus sensìbili a su callenti opuru a su frius, chi ti donat fastìdiu o ti fait mali candu ses matziendi, chi candu nci passas su filu intre is dentis custu s’arrogat, ti depis fai castiai.
Iast a podi tenni una denti tacada. No depis abetai a tenni dolori!
Sa dianniosi giusta po sa tacadura dentali dda faeus cun arradiugrafias indoralis e s’esàmini obietivu.
La diagnosi esatta di carie dentale si fa con le radiografie indorali e l’esame obbiettivo.
Medas bortas eja, ca is dentis de lati tenint un’edadi giusta po “lassai logu” a s’afatanti fissa. Chi sa denti de lati benit pèrdiu tropu chitzi, su logu chi at a pigai sa denti sighidora benit pigau de is dentis lacanantis e sa definitiva podit bessiri in d-una posidura sballiada (o abarrai aìnturu de s’ossu).
Medas bortas, po fai dormiri is pipieddus, ddus lassaus cun su “biberon”, mancai puru aciupendi su suciadori in su meli o in àteras sustàntzias chi tenint tzùcuru. Custa cosa fait bessiri sa tacadura in totu is dentis, a cumentzai in is de assegus finsas a lompi a-i cussas de ananti. Est de importu mannu a no fai prus custa cosa po sa bonanoti opuru a acabai de ddu fai luegus.
Maladia de is sìntzias
Sa maladia de is sìntzias est s’unfradura de is sìntzias chi ingìriant sa denti. Ndi bessit po nexi de batèrius presentis in sa praca e in sa crosta de is dentis. Custus unfrant is sìntzias matessis e faint bessiri arrubiori, unfradura, turmentu e bogant sànguni finsas cun insullamentus lèbius, comenti s’imperu de filu interdentali e spumadoreddu.
Poita is tessutus sunfrint e funt unfraus.
Aici comenti una ferta in sa peddi sanat, finsas is sìntzias tenint sa capatzidadi de sanai de sei. Custa cosa perou est impedia de sa praca e de sa crosta de is dentis.
Boghendi-ndi sa praca dònnia dii e faendi sa limpiadura professionali cun arregularidadi, s’arresolvit luegus su problema. Passendi de manera giusta su spumadoreddu, su filu interdentali opuru su scovadori dònnia dii, su problema at a sparessi in d-unas cantu diis.
Chi intendis is sìntzias unfradas e bessit sànguni, insaras bolit nai ca is sìntzias funt inframadas.
Sa maladia de is sìntzias bessit po nexi de is batèrius de sa praca e de sa ferta mecànica po nexi de sa crosta de is dentis. Un’igieni bona de sa buca in domu cun spumadoreddu e scovadoreddu (opuru filu interdentali) e un’igieni professionali in stùdiu fata fitianamenti chi ti consillaus funt un’arremèdiu simpli e bonu meda.
Parodontiti
Sa parodontiti est una maladia ocasionada po ai pèrdiu s’ossu chi sustenit sa denti. Ndi bessit po nexi de batèrius, ca ddis nant “parodontopatògenus”, chi colonisant sa praca batèrica. Comenti is àterus batèrius de sa praca, puru custus batèrius parodontopatògenus unfrant is sìntzias ma, de manera diferenti de is àterus, faint perdi s’ossu alveolari aundi funt atacaus is dentis. Comenti s’ossu abelu-bellu si-ndi torrat a suspiri, sa praca intrat in su logu intre is dentis e is sìntzias, chi ddi nant “buciaca” (“tasca”). Prus is batèrius andant in perefundu, prus si-ndi torrat a suspiri s’ossu.
No, po sa majoria de is bortas est chena de sìntomus. Fait benni fastìdius in buca ma medas bortas unu no ddu intendit prus e no nci pensat prus. Custu permiti a sa maladia de sighiri a andai ainnantis po annus “a traitoria”.
Sa parodontiti est una maladia cumplicada e dònnia situatzioni depit essi analisada coidadosamenti. Custu andat fatu cun arradiugrafias e una mapadura de sa buca fata de su dentista e/opuru de s’igiensita. Craramenti ddoi est de siguru s’abisòngiu de ndi bogai is batèrius chi dd’ant ocasionada, po mèdiu de un’igieni de sa buca asuta de is sìntzias de manera professionali, finsas in ses sètzidas.
Est traballosu a si-nd’acatai assolus de tenni unu problema de parodontiti, ca no fait benni dolori e si bit scéti candu s’ossu chi sustenit sa denti est aici pagu ca sa denti cumentzat a si movi. Perou, faendi is averiguamentus periòdicus, eus a essi nosu a si-nd’acatai! Castiendi e valutendi chi sa maladia ddoi est opuru chi ti iat a podi benni.
Medas bortas s’ossu pèrdiu no fait a ddu torrai a fai cresci: est duncas de importu mannu a circai de scoberri luegus sa maladia. Nci depint essi perou unas cantu cunditzionis po permiti de pratigai una chirurgia ingendradora de is ossus.
In d-unas cantu cunditzionis, candu su tzùmburu de s’ossu intre una denti e s’àtera ddu eus pèrdiu, e sa denti no at pèrdiu totu su livellu de s’ossu, fait a bio-insullai de manera biològica s’organismu a produsi ossu chi mancai est andau pèrdiu. Custu fait a ddu fai chena de dolori e chena de complicatzionis.
Bolit nai a stesiai s’óru de is sìntzias faci a s’arrèxini, de manera de arredusi su perefundu intre sa denti e is sìntzias lassau de sa pèrdida de s’ossu. Benit fatu cun sa tenta de ddu fai prus discansosu de limpiai, de manera de defensai su surcu de is sìntzias de un’infetzioni parodontali noa e de una pèrdida noa de s’ossu.
Sa parodontiti tenit unu scurrimentu crònicu e, chi no dda firmaus, sighit a andai ainnantis spacendi ossu sèmpiri de prus. Prus abetaus, prus grais ant a essi is protzedimentus, dd’acabaus cun livellus fissus de s’ossu sèmpiri prus bàscius e cun possibilidadi de faddiri in sa tenta de sarbai sa denti.
Aici comenti is batèrius chi produsint una maladia simpli de is sìntzias e sa tacadura, puru is parodontopatògenus bivint in sa praca. Cun s’imperu giustu de su spumadoreddu, scovadoreddu e filu interdentali sa maladia podit essi sanada de s’inghitzu o innantis de cumentzai. Boghendi-ndi sa crosta de is dentis, aundi si format sa praca, po mèdiu de s’igieni dentali professionali, sa maladia podit essi firmada. Is batèrius “parodontopatògenus”, chi no agatant un’ambienti giustu (est a nai sa praca chi abarrat po tempus meda in d-unu puntu), no tenint peruna possibilidadi de fai nasci sa maladia.
Àlidu malu
S’àlidu malu est una “maladia” spainada meda e podit nàsci po nexi de medas arraxonis. In s’85-90% de is situatzionis ndi benit de sa produsidura de gassus de tzùrfuru po nexi de batèrius chi nci funt in sa lìngua, intre is dentis e in sa tacadura. Custus gassus pròvocant unu fragu lègiu chi influenzat de mala manera is arrelatas sotzialis.
Medas bortas s’àlidu malu ndi bessit po nexi de pagu limpiadura de is dentis e de sa lìngua de fai dònnia dii: podit essi amellorada luegus cun s’imperu de su spumadoreddu, scovadoreddu e filu chi s’igientista ti at a sciri spricai. Medas bortas s’àlidu podit bessiri po nexi de una tacadura o unu problema de parodontiti: chi sighit mancai sa limpiadura, mancai chistiona-ndi cun nosu.
Medas bortas si-nd’acataus candu calincunu nosi-ddu narat. Est de importu mannu candu nosi sciacuaus is dentis de ndi fai bessiri sa lìngua, e biri chi ddoi est una pillada bianca opuru groga opuru nieddutza chi dda arreprenit, ca custa iat a podi essi s’arraxoni de aundi ndi bessit s’àlidu malu.
Tocat a andai a fai s’igieni de sa buca a-nde s’igienista ca est s’ùnica arma chi teneus contras a s’àlidu malu.
Gum smile o arrisu de is sìntzias
Su gum smile, o arrisu de is sìntzias, est sa sproportzioni intre sa dimensioni de is sìntzias chi bieus e sa dimensioni de sa denti. Est una cosa lègia meda de biri, ocasionat pagu seguresa e pagu naturalidadi candu unu arriit o fueddat. Medas bortas est intzimiau de arretradura sballiada de is sìntzias candu funt crescendi, in custas situatzionis, coberrit parti de sa corona dentali, chi depit invècias abarrai scoberta.
Po ddu sciri abastat simplementi a si castiai a su sprigu opuru is fotografias aundi seus arriendi.
Benis a-nde nosu in stùdiu e luegus ddu as a scoberri faendi un’arradiugrafia endorali simpli.
Recessione gengivale
Sa furriadura de is sìntzias est sa retradura de is sìntzias po nexi de s’esponnidura de s’ ”arrèxini de sa denti”, ca at a abarrai lìbera. Fai bessiri una bìsura lègia chi podit essi prus o mancu de importu segundu sa visibilidadi e, sendi s’arrèxini arrica meda de acabaduras nervosas e no tenit smaltu, fait benni sensibilidadi a su callenti, a su frius, a s’arrespiru simpli opuru a sa spumadura.
Medas bortas sutzedit po un’imperu sballiau de su spumadoreddu opuru de s’imperu de unu spumadoreddu a tzuddas tostadas.È causata molto spesso da un utilizzo scorretto dello spazzolino o dall’utilizzo di uno spazzolino con le setole troppo dure.
Sa furriadura de is sìntzias est una chistioni a parti e ddoi est s’abisòngiu de pigai in cunsideru paràmetrus medas. S’arrèxini fait a dda torrai a arrepreni torrendi a arrangiai sa posidura de is sìntzias ponendi-ddas beni. Chi est finsas acumpangiada de scarràfiu de su smaltu, si prenit finsas s’arrogu de smaltu scarrafiau e si esponit cun rèsinas de siddaduras.
Chi candu papas unu gelau o bufas àcua frida tenis sensibiladi e bis una “denti longa”, forsis tenis arrèxini libera po nexi de furriadura. Esistit sa possibilidadi de tenni furriaduras chena de sìntomus. Ti-ddas faeus biri nosu candu as a benni in stùdiu po una bìsita.
Est de importu mannu a tratai is furriaduras de is sìntzias luegus, mudendi luegus sa manera de passai su spumadoreddu opuru su spumadoreddu etotu e torrendi-ddas a arrepreni luegus ca:
- prus allestru eus a intervenni e prus pagu at a essi sa cantidadi de arrèxini de torrai a arrepreni.
- S’arrèxini no est tostada comenti a sa corona. Duncas ddoi est su perìgulu de tacadura (ca sa praca iat a podi de manera prus discansosa demineralisai) e duncas prus pagu arrestistenti a su scarràfiu de su spumadoreddu e de is àssidus de sa cosa de papai.
- Su sparessimentu de sa sensibilidadi dentali amellorat meda sa calidadi de sa vida.
- Prima si interviene minore è la quantità di radice da ricoprire.
- La radice non è “dura” come la corona. È a rischio di carie (in quanto è più facile da demineralizzare da parte della placca batterica) e meno resistente all’abrasione dello spazzolino e degli acidi dei cibi.
- La scomparsa della sensibilità dentale migliora enormemente la qualità della vita.
Cun is metòdicas noas de passai su spumadoreddu e is consillus chi ti eus a donai, s’arrèxini no at a essi prus scoberta.
Brucsismu
Su brucsismu est una parafuntzioni cun arraxonis disconnotas in parti, ca no si connoscit de ita est ocasionau, ca ti fait siddiri e sfrigongiai is dentis apari spacendi-ddas.
Sunfris de dolori de conca ? Bis is dentis tuas prus curtzas ? Chi càstias cun atentzioni a su sprigu is partis artas de is dentis, limadas ti parint? Casi de siguru sunfris de brucsismu. Prenota un bìsita e ti-nd’as a bogai sa duda.
S’incurtzamentu de totu is dentis, amanniamentu de s’arriscu parodontali, siddaduras chi durant prus pagu, smenguamentu de is dimensionis de s’artària de sa denti, dannus a is articulatzionis e a is mùsculus.
Fait a arrangiai is dannus fatus e fait a prevenni o a firmai is dannus chi ant a sighiri chi is dentis funt meda/tropu spaciadas. Fait casi sèmpiri a ponni unu bite (paradentis) fatu apostadamenti po tui, a cumentzai de su calcu pigau a is dentis tuas.
Surrùschiu cun apneas
Su surrùschiu est unu fastìdiu spainau meda, est su fai bessiri arrumòriu in s’interis chi unu est arrespirendi candu dormit. Medas bortas su surrùschiu no est scéti un’arrumòriu, ma finsas su sinnali chi su corpus nostu no est pasiendi-sì beni. S’ausèntzia de custu pàsiu fait bessiri inchietamentu, cansàntziu fitianu e sonnu. In d-unu tempus longu bessit prus forti cun pressioni prus arta, cun grassesa e cun sa diabeta.
Chi ti-ndi scidas fadiau sèmpiri, tenis sonnu meda, ses inchietosu o, tambeni prus distintu, ti-ndi scidas a su noti comenti chi ti fessit amanchendi s’arrespiru, podit essi chi su sonnu tuu siat trumbullau.
Cun d-un’esàmini simpli chi ddi nant “polisonnografia”. S’esàmini est de fai in domu cun d-un’aina lassada de su professionista. S’arresurtau est lestru e suguru.
De sa polisonnografia si vàlutat de aundi ndi bessit su turmentu chi podit essi de spètzia ostruidora (OSAS), est a nai po nexi de cunditzionis anatòmicas chi no permitint su fluori de s’àiri, o acapiada a àterus problemas chi no pertocant perou s’odontojatria.
OSAS est sa sigla de sìndromi de is apneas ostrudidoras de su sonnu, ca fait benni unu surrùschiu forti e fait scidai candu unu iat a depi dormiri. Chini sunfrit de custa sìndromi, a su noti tenit apneas prus de una borta, est a nai ca acabat de arrespirai, is tessutus no benint prus ossigenaus e àrtziat sa pressioni de su sànguni.
Su sonnu est una parti de importu mannu meda in sa vida nosta, permitit a su corpus e a sa menti de si pasiai. Is apneas a su noti podint mudai sa vida nosta de dònnia dii faendi bessiri traballosas medas is arrelatas cun is àterus po nexi de umori mudòngiu e s’inchietamentu, su sonnu.
Fait artziai su perìgulu de ictus, donat problemas a su coru e su perìgulu, candu ghiaus, de bessiri fora de arruga o de stumbai is àteras veturas. Un’esàmini simpli podit mudai sa vida nosta, faendi-dda bessiri mellus e prus longa.Aumenta considerevolmente il rischio di ictus, problemi cardovascolari e il rischio di incidenti stradali alla guida.
Un semplice esame può cambiare la vita da un giorno all’altro, rendendola migliore e più lunga.
Cun s’imperu de unu “bite” fatu apostadamenti chi permitit a s’àiri de si movi liberamenti chena de barrancus.
Accoglienza
Mettiamo a proprio agio i nostri pazienti, creando un rapporto umano e familiare per eliminare ansie e paure tipiche di ogni studio dentistico.
Affidabilità
Una delle tecniche più apprezzate dai nostri pazienti è la Sedazione Cosciente che garantisce un trattamento indolore e senza ansia.
Piano di Cura
I tuoi denti e la tua bocca hanno caratteristiche uniche e hai bisogno di cure personalizzate adatte solo a te e a nessun altro.
Qualità
Alfa Studio Dentistico utilizza da 18 anni solo i migliori materiali certificati e le tecniche più avanzate per ogni tipo di trattamento.
